Entre Codis: descodificant l’actualitat jurídica

Sóc jurista nascuda al Principat i, si m’haguessin d’indemnitzar per cada vegada que algú m’ha dit “A Andorra no es paga res”, ja hauria superat el mínim exempt… i sí, també ho hauria de declarar. Anem a pams: què hi ha de cert, què és mite i què t’hi pot costar una sanció si et creus les històries de bar a la frontera.

Sí, a Andorra es paguen impostos (però són més baixos)

Andorra ha passat de viure sobretot de drets duaners i impostos especials (tabac, carburants) a disposar d’un sistema fiscal modern alineat amb estàndards internacionals: IRPF, Impost de Societats, Impost General Indirecte (IGI), més un conjunt d’impostos especials, tributs sobre plusvàlues immobiliàries i tot l’univers de taxes i contribucions comunals. El resultat d’aquesta legislació és una pressió fiscal global moderada, però lluny del tòpic “terra lliure d’impostos”. 

Breu història de la fiscalitat andorrana

Fins ben entrat el segle XX, bona part dels ingressos públics venien de drets duaners i impostos indirectes sobre mercaderies (amb el tabac com a protagonista recaptatori). Amb l’obertura econòmica i la pressió internacional per a l’harmonització fiscal, Andorra va emprendre reformes successives per construir un sistema comparable al dels estats veïns. 

Breu cronologia:

• Anys 1990–2000: Modernització administrativa i primers passos cap a tributació més estructurada; pressió d’organismes internacionals sobre transparència financera. Destaca en aquest punt la entrada en vigor de la Llei de Bases de l’ordenament tributari (1997).
  
  
• 2010: Marc legal per a l’Impost de Societats  (Llei 95/2010 i desenvolupaments posteriors).
  
  
• 2012 (entrada en vigor 2013): Llei de l’IGI substitueix esquemes parcials i acosta Andorra a un model tipus IVA, amb tipus general 4,5%.
  
  
• 2014 (aplicació 2015): IRPF andorrà: naixement de la tributació personal.
  
  
• 2015–avui: Xarxa de convenis per evitar la doble imposició, adhesió a estàndards OECD (CRS), reformes en prevenció de blanqueig, ajustos periòdics.
  
  

Els mites clàssics… aclarits

“A Andorra no es paga res.” FALS. A grans trets, es tributa per IRPF (tot i que els primers 24.000 euros estan exempts), per Impost de Societats (tipus general 10%), i per IGI (equivalent al IVA; tipus general 4,5% + reduïts). A més, hi ha altres impostos indirectes com els impostos especials (tabac, alcohol, hidrocarburs), plusvàlues immobiliàries, tributs comunals, entre altres. 

“Et fas resident fiscal en un cap de setmana.” FALS. L’article 8 de la Llei 5/2014 de l’impost sobre la renda de les persones físiques obliga a romandre més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà, o, demostrar que radiqui en territori andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econòmics de manera directa o indirecta. No fer-ho de forma correcta, comporta el risc de la doble imposició.

“Andorra encara és un paradís fiscal.” FALS. Segons la OCDE, un paradís fiscal és una jurisdicció que ofereix baix o nuls impostos, hi ha una manca de transparència en la informació fiscal i finalment, una manca d’intercanvi de la informació fiscal amb altres jurisdiccions. Tant la OCDE com la UE consideren Andorra com un país cooperador en matèria fiscal, el que elimina Andorra del llistat de països considerats paradisos fiscals. Així mateix, Andorra ha signat convenis per evitar la doble imposició, per l’intercanvi automàtic d’informació (CRS/OECD). Consulteu els convenis vigents a Convenis per evitar la doble imposició.

“Secret bancari a prova de bales.” FALS. El secret clàssic va cedir davant l’intercanvi d’informació fiscal i normes anti-blanqueig. Una d’aquestes normes és la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme que deroga part de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000. 

“Els streamers que es muden no paguen.” FALS. Paguen IRPF segons l’estructura que tinguin (persona física o vía societària). Que l’import efectivament pagat sigui més baix no implica que sigui zero com s’insinua molt sovint. 

“Tot és barat perquè no hi ha impostos.” FALS. L’IGI baix ajuda, però els preus reflecteixen logística, marges i impostos especials. Tabac i carburants sí que encara atreuen frontera. 

 Tu què en penses? Ens agradaria llegir la teva opinió. 

T’agradaria que desenvolupessim algun dels impostos anteriors? Et llegim als comentaris