El Principat d’Andorra, aquest petit país situat als Pirineus, entre França i Espanya, té una estructura de govern que el fa únic al món: un coprincipat parlamentari. 

Aquesta forma de govern s’apropa als models de monarquia parlamentària, amb un Cap de Govern elegit pel Parlament i responsable davant d’aquest, però amb una singularitat destacada: la figura del Cap d’Estat no recau en una sola persona, sinó que és exercida conjuntament pel President de la República Francesa i el Bisbe d’Urgell, que actuen com a Coprínceps d’Andorra.

Una fórmula insòlita, sí. Però… pot funcionar al segle XXI?

Un sistema institucional singular

Segons la Constitució d’Andorra, aprovada el 1993, el país és un Estat independent, de dret, democràtic i social, amb la sobirania residint en el poble andorrà. El règim polític és el coprincipat parlamentari, on els Coprínceps tenen un paper simbòlic i institucional, però també participen en processos clau com la sanció de lleis, la convocatòria d’eleccions i la ratificació de tractats internacionals. Una estructura que equilibra una democràcia moderna amb unes arrels històriques molt particulars. Però… què passa quan aquestes arrels entren en tensió amb drets fonamentals contemporanis?

Entre laicitat i influència eclesiàstica

El fet que un dels Coprínceps sigui el Bisbe d’Urgell, una figura eclesiàstica vinculada a la Santa Seu, genera implicacions socials i polítiques importants.

Tot i que Andorra és un estat laic, segons la seva pròpia Constitució, la influència de l’Església Catòlica es manté viva a través d’aquesta figura institucional. I això es fa especialment evident en qüestions on la moral religiosa i els drets civils xoquen.

Un dels exemples més destacats d’aquesta influència és la prohibició de l’avortament. A Andorra, l’avortament continua sent il·legal en tots els supòsits, inclosos els casos de violació o risc per a la salut de la mare. 

Diversos governs han evitat reformar aquesta llei per no posar en risc l’equilibri institucional amb els Coprínceps, especialment amb el Bisbe d’Urgell, que podria considerar una legalització de l’avortament com una línia vermella. Això ha portat a una situació de tensió entre els drets de les dones i la preservació del model institucional.

Tradició o transformació?

El coprincipat parlamentari ha garantit estabilitat i independència a Andorra durant dècades. Però cada cop més veus qüestionen si aquest model pot evolucionar sense bloquejar drets fonamentals o continuar funcionant amb les mateixes regles que fa trenta anys, en un món molt diferent.

El coprincipat parlamentari d’Andorra és un equilibri delicat entre tradició i democràcia. Però… pot aquest model evolucionar sense deixar ningú enrere?
Tu què en penses? Ens agradaria llegir la teva opinió.