L’auge del mercat del CBD i el seu ús terapèutic en molts països ha fet que els límits del dret penal es posin a prova a diverses jurisdiccions europees. La recent —i polèmica— Sentència núm. 05-2025 del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra és un exemple clar de la tensió que existeix al Principat sobre aquesta qüestió. Analitzarem el cas per entendre fins on arriba la llei andorrana en aquest tema.
Quins són els fets provats segons el Tribunal de Corts (tribunal de primera instància)?
El 30 de setembre de 2023, un resident a Andorra, de nacionalitat espanyola, va ser aturat en un control policial al riu Runer, a la frontera amb Espanya.
Els agents, després d’informar-lo de la normativa vigent sobre salut pública i de la intenció de fer un control per detectar estupefaents, van utilitzar un gos ensinistrat que va marcar el vehicle. L’home va admetre que portava bosses de marihuana al maleter, a la zona de la roda de recanvi.
En l’escorcoll, sota la catifa del maleter, es va trobar una bossa amb el nom d’“Hèctor”, que contenia cinc bosses amb cànnabis. El pes net total era de 503,2 grams, i segons el tribunal, part era per a consum propi però també per a venda a tercers.
L’anàlisi del Laboratori de Salut Pública va identificar diversos components:
- CBD (Cannabidiol), CBG (Cannabigerol) i CBN (Cannabinol) → altres cannabinoides, alguns sense efecte psicoactiu, però que poden estar presents juntament amb el THC.
- THC (Delta-9-tetrahidrocannabinol) → principal compost psicoactiu del cànnabis, és a dir, el que “col·loca”.
⚖️ Sentència de Primera instància: Tribunal de Corts (20/11/2024)
Condemna:
- 4 anys de presó (18 mesos de compliment efectiu)
- Multa de 3.000 €
- Expulsió del territori per 7 anys
- Destrucció del material intervingut
El Tribunal va considerar que, com que la substància contenia THC, entrava dins l’àmbit de l’article 381 del Codi Penal sobre tràfic i tinença d’estupefaents.
El recurs: quina és la controvèrsia?
La defensa de l’acusat va argumentar que:
- No es va acreditar que la substància fos una droga tòxica ni el seu índex d’efecte psicoactiu.
- No hi havia prova clara que fos per a la venda i no només per a consum propi.
- Drets vulnerats:
- Dret a la defensa: impossibilitat de fer determinades preguntes a alguns testimonis.
- Dret a la presumpció d’innocència: aplicació incorrecta de l’error de prohibició invencible (quan algú comet un delicte sense saber que és il·legal i sense que fos raonable esperar que ho sabés).
- Dret a la tutela judicial efectiva: falta de motivació sobre la proporcionalitat de la pena.
⚖️ Sentència del TSJ (abril 2025): validació i fonamentació jurídica
Estupefaents segons el dret andorrà
Segons l’article 281 del Codi Penal, és “droga tòxica” tota substància que alteri l’estat de consciència i sigui perjudicial per a la salut, si està inclosa als convenis internacionals ratificats per Andorra o té efectes similars a les que hi figuren, sense autorització per al seu tràfic.
Andorra ha ratificat, entre d’altres, el Conveni sobre substàncies psicotròpiques de Viena de 1971, que inclou el THC dins la seva llista.
El TSJ confirma que la legislació andorrana no distingeix varietats de cànnabis segons el percentatge de THC. Dit d’una manera planera: si la llei no fixa límits de concentració, el jutge tampoc els pot inventar.
Per tant, fins i tot amb un 0,3% de THC, la substància es considera estupefaent.
Sobre l’error de prohibició
El tribunal considera que no és un error “invencible” perquè:
- El condemnat podia informar-se sobre la legalitat a Andorra.
- El fet que en altres països sigui legal no implica que també ho sigui aquí.
Prova i contradicció
El TSJ admet que hi va haver una petita limitació formal en la instrucció, però no prou rellevant per anul·lar les proves ni la sentència.
Qualificació com a “gran quantitat”
La defensa volia que només es tingués en compte el pes del THC pur (0,3% del total), però el TSJ recorda que la llei penal andorrana no preveu aquest càlcul.
Amb jurisprudència pròpia, es considera “gran quantitat” a partir de 500 grams, i per tant, els 503,2 grams trobats mantenen l’agreujant.
Conclusions jurídiques
- CBD amb THC continua sent estupefaent si no hi ha autorització expressa o finalitat terapèutica legalment reconeguda.
- Ignorar la llei no eximeix de responsabilitat, especialment si és fàcil informar-se.
- El principi de legalitat impedeix fer excepcions no previstes pel text legal.
- La jurisprudència andorrana aplica una interpretació estricta i alineada amb els convenis internacionals.
Que en penses tu? Creus que la conclusió a la que han arribat els tribunals andorrans, més enllà de seguir el principi de legalitat, es justa? Hauria d’actualitzar-se la legislació per adaptar-se a la realitat del mercat i a l’ús terapèutic?
Et sorpren aquest anàlisi després de tot el que ha sortit a la premsa… A Entre Codis t’ajudem a llegir entre línies… en base a documentació jurídica que tu mateix pots consultar a:
📚 Referències normatives
Llei qualificada del Codi penal, arts. 281–284
Conveni Únic de Nacions Unides sobre Estupefaents (1961)
Sentència del Tribunal de Corts, 20/11/2024
Sentència del Tribunal Superior de Justícia, abril 2025 https://www.justicia.ad/jurisprudencia_new/ amb la referència TSJP.- 0000131/2024
Sentència del Tribunal Constitucional
BOPA: Conveni sobre substàncies psicòtropes, fet a Viena el 21 de febrer de 1971
Web de la ONU: https://syntheticdrugs.unodc.org/syntheticdrugs/es/legal/system/1971.html
Deixa un comentari