Condemnat sense ser-hi: què diu Estrasburg sobre el cas Chong Coronado contra Andorra.

Et poden condemnar a presó sense haver estat al judici? I si després vols recórrer, però et demanen que tornis al país on et poden empresonar de seguida? Aquest és el cas que va analitzar el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) a la sentència Chong Coronado c. Andorra (2020), i que ens deixa una reflexió clara: els drets fonamentals han d’estar garantits, fins i tot per a qui no és al banc dels acusats.

Els fets: condemna en rebel·lia.

Chong Coronado, un ciutadà resident a Panamà, va ser jutjat i condemnat per blanqueig de capitals a Andorra. El tribunal el va sentenciar en rebel·lia, és a dir, sense que ell hi fos present. Coneixia la data del judici, però va decidir no presentar-s’hi. El càstig? Cinc anys de presó (tres ferms), 600.000 € de multa i expulsió del país.

Quan va voler recórrer la sentència, la justícia andorrana li va exigir comparèixer personalment per poder reobrir el cas i, només llavors, accedir a l’apel·lació. Aquesta exigència comportava un risc immediat d’empresonament, fet que, de manera efectiva, el va dissuadir de recórrer.

On està el problema? L’exigència que el recurs només fos possible si tornava físicament a Andorra, tot i el risc d’empresonament immediat, és el que va portar el cas a Estrasburg. El demandant sostenia que aquest requisit li impedia defensar-se i accedir a un recurs real. En definitiva: que vulnerava el seu dret a un judici just.

Què diu el TEDH?

El Tribunal d’Estrasburg va donar-li la raó.

✔️ Va reconèixer que el dret a recórrer una condemna forma part del dret a un procés just (article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans).

✔️ Va entendre que el risc d’empresonament immediat era real, i no només una possibilitat teòrica. Si el demandant hagués tornat, probablement hauria estat privat de llibertat abans fins i tot de poder defensar-se.

✔️ I va concloure que exigir la seva presència física per interposar el recurs era una càrrega desproporcionada i, per tant, vulnerava el Conveni.

Una lliçó per a tots els sistemes judicials

Aquest cas no va qüestionar la legitimitat d’enjudiciar algú en rebel·lia, però sí com es garanteixen els drets d’aquell que ha estat jutjat en absència. El TEDH no diu que no puguis ser condemnat si no vas al judici, però sí que has de tenir una via real per defensar-te després, especialment si el teu dret a recórrer depèn d’una condició que t’exposa a un dany greu.

I ara què?

El Tribunal va condemnar Andorra a indemnitzar el demandant amb 12.000 € per dany moral i 4.000 € per despeses.

Aquest cas ens recorda que els drets fonamentals, com el dret de defensa, no són només per a qui juga segons les regles, sinó que també protegeixen a qui, potser, les ha trencat. I això és l’essència de l’Estat de dret: garantir drets fins i tot quan és incòmode fer-ho.

Per què ens hauria d’importar?

Perquè cap sistema judicial és infal·lible. Qualsevol de nosaltres pot trobar-se lluny de casa, amb una condemna injusta o amb la necessitat de defensar els seus drets des de fora. I en aquell moment, volem saber que no cal arriscar la llibertat per ser escoltats.

I tu, què hauries fet en el lloc del Sr. Coronado?

T’atreviries a entrar al país per defensar-te, sabent que podries acabar detingut?

Et llegim als comentaris.

Sentència del TEDH