Entre Codis – Actualitat jurídica propera i amb rigor

Comprar un producte defectuós, contractar un servei que no compleix o topar amb clàusules “sospitoses” al contracte. Què pot fer el consumidor a Andorra? I fins a quin punt la protecció és equiparable a la de la Unió Europea?

El marc legal andorrà: la Llei 13/2013

La normativa base en matèria de consum a Andorra és la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor. Aquesta llei neix amb la voluntat de modernitzar la normativa existent al Principat d’Andorra amb la voluntat de garantir als ciutadans l’accés als béns i serveis de forma eficient.

Els punts més destacats són:

• Dret a la informació prèvia: l’empresa està obligada a facilitar informació veraç, completa i comprensible abans de contractar.

En concret, el consumidor té dret a rebre informació veraç, suficient i comprensible sobre els productes o serveis. Això inclou:

• Característiques essencials del producte (origen, natura, composició, identitat del fabricant o subministrador, quantitat, categoria o denominació, preu, termini recomanat per al consum i data de caducitat)
  • Preu total, inclosos impostos
  • Condicions de venda, garanties i terminis de lliurament
  • Identificació clara del venedor

• Protecció contra pràctiques i clàusules abusives: qualsevol condició que desequilibri greument els drets del consumidor pot ser considerada nul·la.
• Garanties: els productes nous tenen una garantia legal de 2 anys i els de segona mà de en que la garantia es pot pactar per un temps inferior, però en cap cas inferior a 1 any. Destacar que per béns de naturalesa duradora, els consumidors tenen dret a un servei tècnic adequat i a l’existència de recanvis durant un termini raonable, a partir de la data en què el bé es deixi de fabricar.
• Conformitat del producte o servei: el bé adquirit ha de correspondre a allò ofert i ser apte per a l’ús habitual.
  En cas que un bé no sigui conforme, la llei preveu que la persona consumidora pugui optar entre exigir la reparació o la substitució, tret que alguna d’aquestes opcions sigui impossible de realitzar o molt desproporcionada.
  Unitat de Comerç i Consum del Govern d’Andorra: òrgan encarregat de rebre i tramitar reclamacions, dur a terme funcions de control i inspecció i promoure bones pràctiques comercials.
  
  
  Tot i que aquesta llei marca un pas endavant en la protecció dels consumidors, el sistema andorrà encara no disposa d’alguns mecanismes presents a la UE. En aquesta taula es poden observar les diferències:
  
  
  
  🇪🇺 Comparativa amb el dret de la Unió Europea
  Punts de diferència:
• Dret de desistiment: a la UE, el consumidor pot desistir d’un contracte a distància o fora de l’establiment en un termini de 14 dies sense necessitat de justificar-se. A Andorra, aquest dret no està previst de manera generalitzada.
• Accions col·lectives: la UE ha impulsat mecanismes perquè associacions de consumidors puguin interposar demandes col·lectives. A Andorra, aquest mecanisme no està desenvolupat.
• Supervisió i sancions: la UE disposa d’un entramat més robust d’agències nacionals i europees, mentre que a Andorra la funció es concentra bàsicament en l’Agència de Consum.
  

Què implica per al consumidor andorrà?

En la pràctica, el consumidor a Andorra està protegit davant els supòsits més bàsics: productes defectuosos, manca d’informació, clàusules abusives… Però encara hi ha marge per reforçar la legislació i apropar-la a l’estàndard europeu, sobretot en àmbits com el dret de desistiment i la protecció col·lectiva.

Referències

• Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor (BOPA núm. 37, any 2013).
  
• Directiva 2011/83/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2011, sobre els drets dels consumidors.
  
• Directiva (UE) 2019/771  relativa a determinats aspectes dels contrates de compravenda de béns