Quan s’inicia un procés judicial, molta gent no s’imagina que un cas pot allargar-se anys… i fins i tot dècades. Però la normativa, tant a Andorra com en el marc dels Drets Humans, garanteix que tot judici ha de respectar la durada raonable, un concepte jurídic flexible però amb límits.

Què diu la normativa sobre la “durada raonable”?

• Constitució andorrana (art. 10): garanteix el dret a un judici de durada raonable, juntament amb la defensa efectiva i el respecte als drets fonamentals.
• Convenció Europea de Drets Humans (art. 6.1): tota persona té dret a un judici dins d’un termini raonable.

Pero, exactament, que es la durada raonable?

⚖️ És un “terme jurídic indeterminat”: no hi ha un nombre fix de mesos o anys. El que importa és que el retard no sigui atribuïble a inacció judicial injustificada.

Exemple clau del TEDH: Frydlender v. France (2000)

El cas implicava un funcionari que esperava més de 9 anys per resoldre el seu litigi laboral.
El TEDH va concloure que, tot i la complexitat del cas, el factor decisiu que va constituir una durada no raonable va ser la inactivitat judicial. Aquest cas s’ha convertit en un referent per entendre com es valora la durada raonable.

Casos andorrans reals: BPA i els germans Cierco

Els procediments derivats del cas BPA mostren com un retard judicial prolongat pot afectar greument els interessats.

La Batllia va allargar de manera innecessària els processos durant mesos i anys. Els recurrents, com els germans Cierco, van patir bloquejos de comptes i restriccions econòmiques que van afectar greument la seva vida quotidiana i activitats professionals.

El Tribunal Constitucional va reconèixer la vulneració del dret a un judici de durada raonable i va establir terminis concrets per resoldre les causes (Causa 2025-18-RE) .

L’opinió pública, recollida per mitjans com Diari d’Andorra i Altaveu, percep que aquests retards podrien estar relacionats amb la complexitat del cas, pressions externes derivades del context financer i polític de BPA, i la necessitat de revisar múltiples causes relacionades amb l’entitat bancària intervinguda.

Aquest exemple mostra que la durada raonable no és només teoria: té conseqüències molt reals sobre els drets, els recursos i la vida diària de les persones implicades.

Conclusió: què ens ensenyen aquests casos?

Tot i que no hi ha un “màxim legal” definit, aquests casos deixen clar que:

1. La durada raonable protegeix les persones contra la inacció judicial i assegura que els seus drets no quedin suspesos indefinidament.
2. L’incompliment del tribunal és clau: els retards atribuïbles a la Batllia o altres instàncies poden constituir vulneració de drets fonamentals.
3. Els retards judicials poden tenir impacte real: bloqueig de comptes, pèrdues econòmiques i estrès personal.

⏳ Com ens recorden Frydlender i el cas Cierco, el temps sí que és un factor de justícia. I tu, creus que el sistema judicial està trobant l’equilibri adequat entre complexitat i rapidesa? Comparteix la teva opinió.