Una realitat entre la independència i la interdependència

Andorra és un microestat amb una posició única: no forma part de la Unió Europea, però la seva proximitat geogràfica i econòmica fa que hi estigui profundament vinculada. Per això, en les darreres dècades, el Principat ha anat teixint una densa xarxa d’acords internacionals que li permeten participar en espais concrets sense renunciar a la seva sobirania.

Els acords que ja marquen el dia a dia

Entre els convenis més rellevants que Andorra té signats amb la UE, destaquen:

• Acord duaner (1990): garanteix la lliure circulació de mercaderies industrials entre Andorra i la Unió Europea, amb excepcions importants com el tabac i alguns productes agraris.
• Conveni monetari (2011): permet l’ús oficial de l’euro i l’emissió de monedes pròpies d’Andorra, una eina que dona estabilitat financera i projecció internacional.
• Acords fiscals i de transparència (2004–2016): van posar fi al secret bancari tradicional i van alinear Andorra amb els estàndards europeus d’intercanvi d’informació. El més rellevant és l’Acord de 2016 sobre l’intercanvi automàtic d’informació, que consolida la integració d’Andorra en el sistema tributari global.
• Cooperació sectorial: educació, medi ambient, transport i seguretat, amb projectes conjunts que apropen Andorra a la governança europea.

A més, fora de l’àmbit europeu, Andorra ha signat més d’un centenar de convenis multilaterals (Nacions Unides, Consell d’Europa, Organització Mundial de la Salut, etc.) i nombrosos acords bilaterals, especialment amb Espanya i França. Aquesta diplomàcia activa ha estat clau per al reconeixement internacional del país i per la seva estabilitat institucional.

En el dia a dia, aquests acords ja es fan sentir: l’ús de l’euro facilita les transaccions comercials i turístiques, el duaner afecta el consum i les importacions, i la cooperació fiscal condiciona la manera com les empreses i particulars gestionen les seves obligacions tributàries.

Comparant amb altres microestats

• Liechtenstein és membre de l’Espai Econòmic Europeu, cosa que li permet accedir plenament al mercat interior de la UE. Això li dona avantatges competitius, però també l’obliga a assumir gran part de l’acquis communautaire, és a dir, les normes de la UE, la qual cosa redueix la seva autonomia legislativa.
• Mònaco, per contra, manté una relació més particular, molt lligada a França, i amb acords sectorials específics amb la UE.
• Andorra es troba en un punt intermedi: més vinculada que Mònaco, però menys integrada que Liechtenstein. Ha aconseguit inserir-se en àmbits clau (com el monetari i el duaner), però encara pateix limitacions importants en matèria de mobilitat laboral, reconeixement de títols universitaris i professionals o participació plena en programes europeus.

Mirant cap al futur: l’Acord d’Associació

Aquestes limitacions expliquen per què, des de fa anys, Andorra negocia un Acord d’Associació amb la Unió Europea. L’objectiu és aproximar-se al model de Liechtenstein i aconseguir una integració més profunda, tot mantenint algunes especificitats pròpies del país.

No obstant això, segons la informació oficial (andorraue.ad), hi ha aspectes que no canviaran:

• La fiscalitat seguirà sent competència exclusiva d’Andorra.
• Les fronteres i els controls duaners es mantindran.
• La nacionalitat andorrana continuarà diferenciada, sense convertir els ciutadans en ciutadans de la UE.

El debat sobre els avantatges i reptes d’aquest acord mereix un article propi —que tractarem més endavant—, però el que és clar és que marcarà un punt d’inflexió en la manera com Andorra es relaciona amb Europa.

Conclusió

La situació actual d’Andorra és la d’un país petit però altament connectat. Els acords internacionals li han permès garantir estabilitat econòmica, credibilitat diplomàtica i proximitat amb la UE, però sense arribar a formar-ne part. La comparació amb Liechtenstein i Mònaco mostra que cada microestat ha trobat la seva pròpia fórmula d’encaix.

El repte d’Andorra, ara, és decidir fins on vol i pot avançar en aquesta integració.

💬 I tu, com creus que hauria de ser el futur d’Andorra? Mantenir l’encaix actual, amb acords limitats però una sobirania més clara, o fer un pas endavant i apostar per una integració més profunda amb Europa? La resposta marcarà el rumb del país per a les properes dècades.