Una nova etapa en la relació amb Europa

L’Acord d’Associació amb la Unió Europea pot redefinir el paper d’Andorra al continent, amb conseqüències que arribaran tant, a bancs i empreses, com al dia a dia dels ciutadans. No es tracta d’entrar a la UE, sinó de crear un marc estable i singular que permeti al Principat participar en el Mercat Interior europeu i accedir a programes comunitaris, tot preservant competències pròpies.

El text és fruit de gairebé una dècada de negociacions i d’un intens treball tècnic. El dossier explicatiu del Govern és la guia principal per entendre què s’ha pactat, quins sectors es veuen afectats i com s’ha previst la seva aplicació. La clau és que l’Acord no implicaria un canvi sobtat, sinó un procés gradual amb períodes transitoris diferenciats.

Què cobreix l’Acord?

L’esborrany té un abast molt ampli. Andorra haurà d’alinear-se amb el cabal comunitari en matèries essencials:

• Les quatre llibertats fonamentals: circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals.
• Polítiques horitzontals: competència (per exemple, contra monopolis), ajudes d’estat, medi ambient (qualitat de l’aire i l’aigua), protecció del consumidor i contractació pública (les empreses andorranes podran optar a licitacions europees).
• Annexos sectorials: 25 annexos que regulen àmbits tan diversos com duanes, normes tècniques, sanitat animal i vegetal, telecomunicacions, serveis financers, transport o energia.

A diferència dels acords sectorials vigents (duaner o monetari), aquest seria global i estructural: un únic marc per a tota la relació amb la UE.

L’entrada gradual: terminis diferents segons el sector

Per evitar un xoc normatiu i econòmic, el borrador estableix calendaris diferenciats. Alguns exemples:

• Finances: 15 anys per adaptar-se

El sector financer, clau a l’economia andorrana, disposarà de fins a quinze anys per assimilar la regulació europea en solvència, supervisió i protecció d’inversors. El canvi serà progressiu, amb més transparència i control. Per a la ciutadania, pot traduir-se en més garanties, però també en ajustos interns de les entitats.

• Roaming: adeu en 7 anys

Els ciutadans notaran de manera directa la desaparició del roaming de pagament en set anys. Això permetrà utilitzar el mòbil a la UE amb les mateixes condicions que a Andorra, i viceversa.

• Serveis: mercat obert en 3 anys

El país haurà de permetre la lliure prestació de serveis i adaptar la legislació corresponent en només tres anys, un termini curt que exigirà rapidesa.

• Mobilitat: quotes i control

Tot i la integració, Andorra mantindrà quotes anuals per a noves residències i autoritzacions de treball, que s’activaran dos anys després de l’entrada en vigor de l’Acord. A més, es revisaran cada deu anys i es mantindran controls en professions sensibles i antecedents penals.

Què no canvia: sobirania preservada

Ara bé, hi ha línies vermelles que l’Acord no traspassa:

• Fiscalitat: els impostos seguiran sent competència exclusiva d’Andorra.
• Fronteres: no s’entrarà a l’espai Schengen; es mantenen els controls duaners.
• Nacionalitat: els andorrans no seran ciutadans de la UE ni votaran a les eleccions europees.
• Residència: es preserva el sistema de quotes i verificacions.

Aquestes salvaguardes garanteixen que el país no perdi elements essencials de sobirania, alhora que avança cap a la integració econòmica i social.

Un equilibri entre oportunitats i garanties

El borrador reflecteix la voluntat de trobar un punt intermedi: obrir portes al mercat interior europeu i als programes comunitaris sense desfer els equilibris interns del país.

• Per als ciutadans: més oportunitats d’estudi i feina a Europa, reconeixement de títols i avantatges quotidians com el roaming.
• Per a les empreses: accés a mercats i licitacions, però també exigències més estrictes en competència i ajudes d’estat.
• Per a l’administració: esforços d’harmonització legal i tècnica, amb terminis clars però graduats.

Conclusions: un camí llarg, però definit

L’Acord d’Associació no és només un llistat tècnic d’obligacions, sinó un full de ruta per a la transformació progressiva d’Andorra dins l’entorn europeu. Amb transitoris de 3, 7 i fins a 15 anys, i amb salvaguardes en matèries sensibles, el text busca una integració sostenible i compatible amb la realitat del país.

La gran pregunta és: fins a quin punt està disposada Andorra a recórrer aquest camí? L’Acord ofereix oportunitats evidents, però també exigeix compromisos. Decidir si el balanç és positiu serà el repte polític i social dels propers anys.

👉 I això només és la primera part. Diumenge publicarem un segon article amb els efectes reals i exemples concrets de com aquest Acord pot impactar en la vida de les persones i les empreses andorranes.

https://andorraue.ad/ca/acord-d-associacio/