A Andorra, la pena de presó pot acompanyar-se de l’expulsió del país quan es tracta de persones estrangeres condemnades per delictes majors. Aquest mecanisme planteja moltes preguntes: és una alternativa real a la presó o més aviat una doble sanció? I sobretot: fins a quin punt té en compte la vida personal i familiar de la persona condemnada?

El marc legal andorrà: l’article 38 del Codi Penal

L’article 38 del Codi Penal andorrà estableix que:

“En els delictes majors el tribunal pot imposar la pena complementària d’expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat estrangera.”

És a dir, la llei preveu que, a banda de la pena de presó, es pugui afegir una mesura d’expulsió.

A més de l’article 38, cal destacar l’article 65.3 del Codi Penal andorrà, que preveu expressament la possibilitat de substituir la presó per l’expulsió. Segons aquest article, el tribunal —en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat— pot substituir les penes d’arrest o de presó, o el ròssec que resti fins a cinc anys, per una expulsió de fins a quinze anys. Això implica que l’expulsió no és només una mesura complementària, sinó també una alternativa real a la privació de llibertat. En cas que la persona expulsada entri a Andorra dins el termini fixat, haurà de complir la pena que havia estat substituïda per l’expulsió.

A la pràctica, doncs, hi ha dues figures diferents:

• Expulsió substitutòria (art. 65.3): alternativa a la presó, màxim de 15 anys.
• Expulsió complementària (art. 38): afegida a la condemna, sense límit explícit, fins i tot definitiva.

El cas del CBD: quan no es té en compte l’arrelament

Un dels casos més mediàtics ha estat el d’un jove empresari condemnat per tràfic de CBD. El Tribunal de Corts va imposar-li pena de presó i expulsió del país durant diversos anys. (Altaveu)

Tot i que l’afectat acreditava tenir parella estable de feia temps i domicili a Andorra, el tribunal no ho va considerar suficient per evitar l’expulsió. El resultat ha estat que ha perdut la feina, l’habitatge i la possibilitat de continuar vivint amb la seva parella. A més, l’expulsió tindrà conseqüències futures: dificultarà la renovació o nova obtenció d’un permís de residència. Pots trobar mes detalls del cas al nostre article.

Les finalitats de la pena.

A l’exposició de motius del Codi Pena d’Andorra s’exposa que el sistema sancionador es basa en la prevenció de la delinqüència, la reinserció social del condemnat i la reparació del dany causat a la víctima.

Des d’un punt de vista doctrinal, les penes poden perseguir diverses funcions:

• Retributiva, que respon a la idea clàssica de justícia: el delicte mereix un càstig proporcional al dany causat. És la funció més antiga i, sovint, la més visible en la pràctica judicial.
• Prevenció general, que busca dissuadir la resta de la societat de cometre delictes similars, transmetent el missatge que l’incompliment de la norma té conseqüències.
• Prevenció especial, que persegueix evitar que el condemnat reincideixi, ja sigui mitjançant la pena o la rehabilitació.
• Reinserció social, considerada el fi últim del dret penal modern: la pena no ha de destruir la persona, sinó facilitar-ne el retorn responsable a la vida en societat.

Ara bé, l’aplicació de penes d’expulsió, especialment les de llarga durada o definitives, difícilment pot complir aquesta darrera funció. Allunyar una persona del seu entorn social i familiar no la reintegra, sinó que l’exclou, i converteix la pena en una resposta merament retributiva o preventiva.

La regulació a Espanya: l’article 89 del Codi Penal

Espanya té un mecanisme més desenvolupat. L’article 89 CP estableix que:

“Las penas de prisión de más de un año impuestas a un ciudadano extranjero serán sustituidas por su expulsión del territorio español.”

Així, la regla general és la substitució de la presó per l’expulsió. Ara bé, el jutge pot decidir executar una part de la pena de presó (fins a dos terços) si ho considera necessari “para asegurar la defensa del orden jurídico”.

A més, la jurisprudència espanyola ha posat èmfasi en l’arrelament familiar i social. El Tribunal Suprem, en un cas d’un ciutadà dominicà, va analitzar que l’expulsió afectava la seva vida familiar, ja que tenia cònjuge i fills a Espanya. Tot i això, sovint es considera que l’expulsió preval, amb el consegüent trencament familiar.

L’estudi d’Ana Patricia Martín Escribano

La professora Martín Escribano ha investigat l’aplicació d’aquesta mesura i destaca dues idees:

1. L’expulsió s’aplica encara que el condemnat hi estigui en contra.
2. Un dels principals obstacles és la falta de documentació del extranger: “En la investigación realizada, la causa de inexpulsabilidad mayoritaria, con un 71,8%, ha sido la negativa del consulado del país receptor a documentar al extranjero para poder materializar la expulsión sustitutiva.”

És a dir, en molts casos els consolats no faciliten la documentació necessària i això impedeix executar l’expulsió, la qual cosa acaba allargant processos i mantenint la presó.

Anàlisi global: finalitat de la pena i impacte humà

El debat de fons és quin ha de ser l’objectiu de la pena. En teoria, la pena busca castigar la conducta i afavorir la reinserció social. Però l’expulsió planteja un dilema:

• A curt termini, pot semblar més “pràctica” per al sistema penitenciari (evita costos de mantenir interns).
• A llarg termini, pot ser més punitiva, perquè talla arrels socials i familiars i dificulta tota possibilitat de reinserció en el país on la persona ha desenvolupat la seva vida.

A Andorra, la situació és especialment sensible: molts residents estrangers tenen família, feina i arrelament al Principat. L’expulsió no només castiga la persona condemnada sinó també la seva parella o fills, i genera conseqüències futures (com la impossibilitat de tornar a residir legalment).

En definitiva, l’expulsió com a substitutiu de la presó pot ser vista com una mesura ràpida i eficient, però en molts casos resulta injusta i desproporcionada, sobretot quan afecta persones amb vida familiar establerta. El debat sobre la seva aplicació justa i equilibrada està encara obert, tant a Andorra com a Espanya.

Creus que l’expulsió pot substituir la presó sense vulnerar la reinserció? O és, al capdavall, una doble condemna?