Entre Codis – Quan el dret posa ordre als llaços familiars

“Les herències no divideixen béns; divideixen famílies.”
Aquesta dita popular resumeix bé per què el dret successori intenta posar ordre allà on, sovint, només hi ha emoció i memòria.
A Andorra, la llegítima és una eina de justícia familiar… però també pot convertir-se en un camp de batalla legal si no s’aplica bé.

🧭 1. Què és la llegítima i per què existeix

La llegítima és el dret que tenen determinats familiars a rebre una part mínima de l’herència, encara que el difunt hagi deixat testament disposant dels seus béns d’una altra manera.
És, per dir-ho clar, una mena d’escut legal contra les injustícies emocionals de darrera hora.

La llegítima s’hi configura com una limitació a la llibertat de testar: un mecanisme perquè el dret garanteixi que el patrimoni familiar no quedi completament al marge dels parents més propers.
No es tracta de repartir l’herència “per igual”, sinó d’assegurar un mínim per a aquells que, per raons de sang o convivència, tenen una vinculació especial amb el causant.

En paraules més planeres: pots deixar la casa a qualsevol, però abans has d’assegurar que els teus fills no es quedin al carrer.

🏛️ 2. Breu recorregut històric: de la tradició pirinenca al dret modern

El dret andorrà —com tants altres aspectes del país— és hereu d’una tradició complexa, entre la influència del dret català i la francesa.
Durant segles, les successions a Andorra es van regir per costums locals, que posaven l’accent en la continuïtat de la casa i del patrimoni familiar.

En aquell context, el primogènit sovint concentrava la major part dels béns familiars, per mantenir un cert equilibri econòmic i social dins de les parròquies.
Les filles i la resta de germans podien rebre dotacions o compensacions, però la idea de “repartir-ho tot” no encaixava gaire amb el model de propietat tradicional andorrà, fortament arrelat a la terra i a la transmissió del nom.

Amb la modernització jurídica del segle XX i la consolidació de la Constitució del 1993, Andorra va començar a definir un dret civil propi, amb vocació d’equitat i seguretat jurídica.
La Llei de la successió per causa de mort representa el pas definitiu:
estableix clarament qui té dret a la llegítima, com es calcula, i quines excepcions hi ha.

Tot i això, la filosofia de fons continua sent molt pirinenca: la família per davant, però sense desheretar el seny.

👨‍👩‍👧‍👦 3. Qui té dret a la llegítima

El dret andorrà reconeix la condició d’hereus forçosos —és a dir, titulars del dret de llegítima— principalment a tres categories de persones:

1. Els descendents: fills i nets, siguin biològics o adoptats.
2. Els ascendents: pares o avis, en cas que no hi hagi descendents.
3. El cònjuge o convivent en unió estable de parella, amb drets concrets segons la situació.
   

Aquestes tres categories no coexisteixen totes alhora: hi ha una jerarquia, perquè la llei parteix del principi que la successió baixa en línia directa abans d’anar cap amunt o cap als costats.

Així:

• Si hi ha fills o descendents, ells són els únics amb dret a llegítima.
• Si no hi ha descendents, el dret passa als pares o ascendents.
• Si no hi ha ni uns ni altres, entra en joc el cònjuge o convivent.
  

Aquesta estructura manté la coherència d’un sistema que prioritza la continuïtat familiar vertical, és a dir, de pares a fills, abans que entre parents col·laterals.

📘 Exemple senzill:

Imagina que la Carme, veïna d’Ordino, mor deixant un pis valorat en 600.000 € i un fill únic, l’Arnau.
Encara que al testament decideixi deixar el pis al seu amic de tota la vida, el dret reconeix a l’Arnau una part mínima —la llegítima— que ningú no li pot treure.
Aquesta part no depèn d’un caprici del testador: és la llei qui la garanteix.

5. Com es calcula la llegítima i com es fa efectiva a Andorra

Quan arriba l’hora de repartir una herència, la teoria i la realitat sovint xoquen.
Per això el dret andorrà estableix regles molt concretes per calcular la llegítima i garantir que ningú no en quedi exclòs injustament.

💰 5.1. La base de càlcul: què entra i què no entra a la llegítima

El primer pas per determinar la llegítima és definir el valor total de l’herència —el que jurídicament s’anomena caudal hereditari.
Aquesta suma inclou:

• Tots els béns del difunt: immobles, diners, vehicles, objectes de valor, drets i accions.
• Les donacions fetes en vida, si tenen caràcter d’avanç d’herència (col·lació).
• Els crèdits pendents a favor del difunt, que encara no s’han cobrat.
  

Per contra, se’n resten:

• Els deutes del causant (hipoteques, préstecs, impostos pendents…).
• Les despeses del funeral i de la tramitació successòria.
• I les llegítimes ja pagades o compensades amb anterioritat.
  

El resultat és el valor net hereditari, sobre el qual s’aplica el càlcul de la llegítima.

📊 5.2. El percentatge de la llegítima 

La quantia de la llegítima és la quarta part de la base de càlcul.

🧮 5.3. Com s’aplica en la pràctica

El dret andorrà dona molta importància a la voluntat del testador, sempre dins els límits de la llegítima.
Això vol dir que pots fer testament deixant la major part dels béns a qui vulguis, però la llei reserva automàticament la porció mínima als hereus forçosos.

Exemple pràctic:

La Maria, resident a Sant Julià, mor deixant:

• un fill (Marc),
• una filla (Clàudia),
• i un testament que diu que tots els béns seran per a la seva germana, la Núria.
  

Tot i aquest testament, el Marc i la Clàudia tenen dret a reclamar la seva legítima, que equivaldrà, com a mínim, a la part reservada per llei (una quarta part repartida entre ells).
La resta (tres quartes parts) sí que pot anar a la germana Núria.

⏳ 6. Quan i com es reclama la llegítima

La llegítima neix automàticament amb la mort del causant, però només es pot reclamar formalment quan s’inicia el procés d’acceptació de l’herència.

🚫 7. Es pot perdre la llegítima?

Sí.
El dret andorrà reconeix diverses causes de desheretació o d’exclusió, sempre que siguin greus i demostrables.
Algunes d’aquestes són:

• Violència, injúries greus o maltractaments cap al testador o la seva família.
• Negligència greu en l’assistència o ajuda al testador, especialment en cas de dependència.
• Frau o dany patrimonial intencionat envers el causant.
  

Aquestes causes s’han d’acreditar amb proves o haver estat reconegudes en sentència.
Si no hi ha base legal, la desheretació pot ser impugnada, i l’hereu exclòs pot recuperar la seva llegítima per via judicial.

🧭 8. I si no hi ha testament?

Quan algú mor sense deixar testament, s’aplica la successió intestada. Et recomanem llegir el nostre article que tracta aquest tema a Com funciona la successió a Andorra si no hi ha testament?

💥 9. Els conflictes més freqüents en matèria de llegítima

Tot i que la llei és clara, la pràctica judicial andorrana mostra que molts litigis neixen de confusions habituals. Els principals són:

🧩 a) Hereus de diferents unions familiars

Quan una persona ha tingut fills de diverses parelles, la llegítima no es reparteix per famílies, sinó per persones.
Tots els fills tenen el mateix dret, sense importar la seva filiació o si provenen d’un matrimoni, una unió estable o una relació anterior.

👉 Exemple:
El Sr. Josep té dos fills del primer matrimoni i una filla d’una segona unió. Si mor sense testament, o amb un testament que vulnera la llegítima, els tres fills tenen el mateix dret a rebre la seva porció.
No hi ha distinció entre “fills legítims” o “no legítims”: el dret andorrà no fa diferències de sang ni de paper.

💔 b) El cònjuge o convivent supervivent i els fills

Aquest és probablement el conflicte més delicat.
El cònjuge o parella estable no sempre és hereu propietari, sinó titular d’un usdefruit, és a dir, el dret a viure o gaudir dels béns sense posseir-ne la propietat plena.

En conseqüència, és habitual que:

• Els fills vulguin vendre o repartir els béns immediatament.
• I el supervivent vulgui mantenir la possessió o residència per continuar la seva vida.
  

🧾 Exemple realista:
La Clara mor deixant el seu marit, Andreu, i dues filles.
El testament preveu que l’Andreu tingui l’usdefruit universal dels béns, mentre que les filles en són propietàries.
Això vol dir que les filles són les hereves, però no poden disposar dels béns (ni vendre’ls ni hipotecar-los) fins que mori l’Andreu, que pot viure-hi i utilitzar-los.
Un equilibri que sovint genera tensions, sobretot si hi ha desacord econòmic o emocional.

📉 c) Donacions fetes en vida

Moltes persones fan donacions o traspassos a favor d’un fill mentre viuen, pensant que així “ja ho deixen arreglat”.
Però el dret andorrà considera que aquestes donacions poden computar com a avanç d’herència, i per tant afecten el càlcul de la llegítima.

💡 Exemple:
El Sr. Antoni dona un pis a la seva filla gran en vida. Quan mor, els altres fills reclamen la seva llegítima.
Aquest pis es considera part del patrimoni global, i la seva valoració s’ha de tenir en compte per calcular la part justa de cadascú.
Això evita que un fill hagi rebut molt més que els altres per la via de la donació.

💰 d) Valoració dels béns: quan no tothom hi està d’acord

Un altre punt de fricció habitual és el valor dels béns.
En moltes successions, els hereus no coincideixen en si un pis, una finca o una empresa familiar val el que diu el testament o el que indica el mercat.

La solució, segons el dret andorrà, és clara:

• Si no hi ha acord, es pot demanar una taxació judicial.
• Aquesta valoració és vinculant per repartir o calcular la llegítima.
  

Però això comporta temps, costos i, sovint, un empitjorament de les relacions familiars.

🧠 10. La via judicial: com es resol una disputa sobre la llegítima

Quan el diàleg falla, la reclamació de la llegítima es presenta davant el Batllia, en una demanda civil de partició o impugnació de testament.
El procés segueix tres fases essencials:

1. Intent de conciliació: el tribunal pot promoure un acord entre les parts (sovint amb mediació notarial).
2. Prova i valoració dels béns: s’aporten documents, taxacions, registres, testimonis i qualsevol element que acrediti la proporció justa.
3. Sentència: el tribunal fixa la llegítima corresponent i ordena, si cal, la compensació econòmica o la modificació del repartiment.
   

En els darrers anys, els tribunals andorrans han tendit a afavorir les solucions equilibrades, respectant la voluntat del testador però garantint els drets reservats per llei.

🏛️ En paraules d’una resolució del Tribunal de Corts:
“La llibertat de testar no pot esdevenir una via per privar els descendents dels drets que la llei els reconeix.”

🧩 11. Planificació successòria: com evitar litigis

La millor manera d’evitar conflictes és planificar amb temps i amb transparència.
A Andorra, això es pot fer de diverses maneres:

✍️ a) Testament clar i notarial

Fer testament davant notari, amb clàusules específiques sobre la llegítima, evita gairebé tots els malentesos.
El notari pot deixar constància de:

• quins béns s’adjudiquen a cada hereu,
• si hi ha compensacions en diners o altres actius,
• i com s’ha de calcular la llegítima si hi ha canvis de valor.
  

Això evita discussions futures sobre “què volia realment el pare o la mare”.

💬 b) Pactes successoris i donacions ordenades

La llei andorrana permet fer donacions en vida amb previsió de col·lació, és a dir, comptant-les dins de l’herència futura.
Així, si un fill rep un immoble ara, es pot deixar escrit que aquest valor es descomptarà de la seva llegítima, equilibrant la resta.

També es poden fer pactes entre hereus i pares (pactes successoris) que asseguren una distribució justa i reconeguda per tots.

🧾 c) Usdefruit i nu propietari: una solució elegant

Molts matrimonis o parelles opten per separar l’usdefruit (ús) i la nua propietat (tinença) dels béns.
Això permet garantir que el supervivent tingui estabilitat —per exemple, seguir vivint a casa—, sense perjudicar els fills que n’esdevindran propietaris en el futur.

És una fórmula molt utilitzada pels notaris andorrans en famílies amb fills adults o fills d’unions diferents.

🧮 d) Fiscalitat successòria

Tot i que Andorra no grava les herències amb un impost específic, és important considerar altres efectes fiscals:

• plusvàlues en la transmissió de béns immobles,
• impostos indirectes (com la transmissió patrimonial),
• declaracions davant la CASS i altres institucions.
  

Planificar la successió amb assessorament evita sorpreses —sobretot si hi ha béns a Espanya o França, on els impostos poden ser molt més elevats.

🏛️ 12. Jurisprudència andorrana: tendència a la protecció dels hereus

Tot i que Andorra no té un volum molt extens de jurisprudència en matèria de llegítima, les resolucions dels darrers anys mostren una línia coherent:

• Els tribunals prioritzen la seguretat jurídica i la igualtat dels descendents.
• Les desheretacions injustificades no prosperen, tret que hi hagi proves clares.
• I es respecta la llibertat de testar, sempre que no vulneri la reserva legal dels hereus.
  

Això demostra una voluntat d’equilibri entre l’autonomia individual i la protecció familiar, fidel a l’esperit del dret civil andorrà.

📚 Conclusions: la llegítima com a instrument de justícia familiar

La llegítima no és només una fórmula aritmètica; és una expressió de responsabilitat intergeneracional.
En una societat petita com Andorra, on les relacions familiars i patrimonials sovint es barregen, garantir aquest dret és una forma de pau jurídica.

En síntesi:

• Evita abusos i discriminacions entre fills.
• Protegeix la parella supervivent sense bloquejar el patrimoni.
• I recorda que l’herència no és només una qüestió de diners, sinó de continuïtat familiar i respecte.
  

🟤 Entre Codis et recorda:
Fer testament no és parlar de la mort —és parlar de com vols que continuï la teva vida a través dels altres.
I, si tens dubtes sobre la llegítima, la millor herència és sempre un bon assessorament legal.

📚 Referències

• Llei qualificada de successió per causa de mort (LSCM, Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort) https://portaljuridicandorra.ad/L2014046#