Quan el català no és només tradició: també una norma

El català és un element essencial de la identitat d’Andorra, però també és una peça clau del sistema jurídic. De fet, la base legal és contundent: l’article 2 de la Constitució andorrana estableix que “la llengua oficial de l’Estat és el català”. Aquesta declaració, aparentment senzilla, té un impacte notable sobre la vida quotidiana, l’activitat econòmica i la relació entre ciutadans, residents i administració.

Aquesta oficialitat no es queda en l’àmbit simbòlic. Es tradueix en obligacions concretes que afecten comerços, professionals i institucions públiques. En els darrers mesos, el debat ha pres força arran de qüestions d’actualitat: inspeccions a establiments per retolació incorrecta, novetats en la renovació de permisos de residència o polèmiques a les xarxes sobre menús i etiquetatge. Tot plegat ha fet evident que la llengua també és dret, deure i seguretat jurídica.

📌 Fonament constitucional i legal

La Constitució obliga els poders públics a usar el català i garanteix als ciutadans el dret d’accedir a informació i serveis en aquesta llengua.

A partir d’aquí, la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial defineix els àmbits on el català ha d’estar sempre present. La norma no prohibeix altres llengües, però sí que estableix que serà la llengua emprada per les institucions públiques i que tothom té dret a ser ates en català en qualsevol empresa o comerç.

🏬 Atenció al públic i relació amb el consumidor

Un dels àmbits on aquesta obligació es fa més evident és en l’atenció al públic. Qualsevol establiment ha de poder atendre en català, encara que també utilitzi altres llengües. Això forma part dels drets lingüístics del consumidor, i evita situacions de desigualtat o incomprensió.

A la pràctica, això vol dir que un negoci no pot negar-se a atendre en català ni pot fer impossible la comunicació en aquesta llengua. No es demana exclusivitat, sinó accessibilitat.

Tothom té el deure d’usar la llengua catalana en els casos previstos en aquesta Llei i en la resta de l’ordenament jurídic.

🔖 Retolació i informació visible

Rètols, menús, avisos de seguretat, instruccions bàsiques i informació al consumidor han d’incloure, com a mínim, el català. Molts negocis opten per versions multilingües, cosa que és totalment compatible amb la llei; però l’absència del català no ho és.

Els cartells, les proclames, la propaganda, els prospectes, els catàlegs, les trameses publicitàries i els anuncis, tant orals com escrits, que es difonen o es distribueixen dins d’Andorra s’han de fer en català. En lloc secundari poden utilitzar-se expressions en altres llengües.

Quan es detecta un incompliment, l’Administració sol emetre un requeriment perquè el comerç adapti la retolació. La majoria d’establiments ho corregeixen immediatament, i només la reincidència pot derivar en sancions.

🌐 Webs, aplicacions i presència digital

En un món digitalitzat, la normativa lingüística també s’aplica a la xarxa. Les empreses que operen a Andorra han de disposar d’una versió en català de la seva pàgina web, així com de formularis, comprovants i procediments de contractació en línia.

🗣️ Residents i examen de català: un canvi recent

Una de les novetats més comentades és el requisit d’un títol de català per renovar determinats permisos de residència.

Aquesta disposició condiciona l’adquisició de la primera i la segona renovació de l’autorització de residència i treball a l’obtenció dels nivells A1 i A2 de català, respectivament. La Llei no tracta d’impedir l’arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l’aprenentatge del català un cop la persona ja viu a Andorra.

L’objectiu és afavorir la integració lingüística i garantir que les persones que viuen al país puguin relacionar-se amb les institucions i comprendre els seus drets i obligacions.

⚖️ Què passa si no es compleix la normativa?

El sistema sancionador aposta pel principi de proporcionalitat. La majoria de casos es resolen mitjançant un requeriment perquè l’establiment corregeixi la situació en un termini raonable. Si hi ha desatenció o reincidència, es poden aplicar sancions administratives.

Les sancions són l’últim recurs, però existeixen i s’apliquen quan cal. Poden anar des de 600€ en les infraccions lleus a 60.000€ en els casos mes greus.

🧭 Conclusió: una llengua que garanteix drets

A Andorra, el català és la llengua oficial única, i això implica que ha d’estar garantida en tots els tràmits, serveis i escenaris de la vida quotidiana. La normativa lingüística busca assegurar que qualsevol persona pugui exercir els seus drets i complir les seves obligacions en la llengua oficial de l’Estat, tant en les relacions amb l’Administració com en l’àmbit privat quan hi ha atenció al públic.

Aquesta garantia no exclou l’ús d’altres idiomes, sinó que estableix el català com a element comú que permet la comprensió, la seguretat jurídica i la igualtat d’accés a la informació. Des d’aquesta perspectiva, la regulació lingüística s’entén com un mecanisme de funcionament institucional i de protecció dels drets de les persones, independentment de les seves preferències o del seu origen.