Presentar una baixa voluntària no és només comunicar que deixes la feina. És un acte amb conseqüències jurídiques que activa drets econòmics, però també obligacions formals. Malgrat això, és habitual que els treballadors afrontin aquest moment amb dubtes: quin preavís han de donar, què poden reclamar, si han de signar la quitança o què passa si marxen abans del termini.

El fet que la iniciativa de finalitzar el contracte sigui del treballador no vol dir que perdi els drets ja generats, però sí que condiciona alguns aspectes clau de la liquidació final. En aquest article expliquem, de manera clara i pràctica, què implica una baixa voluntària a Andorra, quan cal preavís, en quins casos no és exigible i què s’ha de revisar abans de signar la quitança.

Què és una baixa voluntària

La baixa voluntària és la finalització de la relació laboral per decisió unilateral del treballador, sense que hi hagi un incompliment previ imputable a l’empresa. A diferència de l’acomiadament, no genera dret a indemnització, però sí obliga l’empresa a liquidar totes les quantitats pendents.

Aquesta distinció és fonamental: no hi ha indemnització, però hi ha quitança, i aquesta ha de reflectir correctament els drets econòmics ja consolidats.

El preavís: quan és obligatori i com funciona

Un dels elements més importants de la baixa voluntària és el preavís. Aquest termini permet a l’empresa organitzar la substitució del treballador i garantir la continuïtat de l’activitat.

El termini de preavís, esta regulat a la Llei de Relacions Laborals, i variarà segons el temps que porti treballant a l’empresa, en els contractes indefinits, si porta menys d’un any seran 10 dies, si porta mes d’un any seran 15 dies. Si el treballador esta dins del període de prova, no caldrà preavís. El preavís es compta des de l’endemà de la notificació a l’empresari de la baixa voluntària i es compta amb dies laborables.

Si el treballador no respecta el preavís, l’empresa pot descomptar de la quitança els dies de salari corresponents al període no complert. Aquest descompte ha de ser proporcional i justificat; no pot convertir-se en una penalització arbitrària.

En canvi, si el preavís es compleix correctament, el treballador no pot patir cap perjudici econòmic pel fet de marxar voluntàriament.

Quan NO cal preavís: excepcions i desistiment justificat

No totes les baixes voluntàries exigeixen preavís. Hi ha situacions en què el treballador pot extingir el contracte de manera immediata sense perdre drets econòmics. És el que es coneix com a desistiment justificat.

Aquests casos es donen quan existeix un incompliment greu de l’empresa que fa inviable mantenir la relació laboral. Alguns exemples habituals són:

• impagament o retards reiterats en el salari
• modificacions substancials de les condicions de treball sense justificació
• situacions d’assetjament o vulneració de drets fonamentals
• manca de mesures de seguretat o risc greu per a la salut

En aquests supòsits, exigir preavís al treballador no seria raonable, ja que és l’empresa qui ha trencat la confiança contractual. Ara bé, perquè el desistiment sigui jurídicament sòlid, cal justificar-lo adequadament i deixar-ne constància per escrit.

Aquest tipus de situacions fan especialment recomanable disposar d’un model específic de desistiment justificat, diferenciat de la baixa voluntària ordinària, ja que el contingut i el to del document han de reflectir l’existència d’una causa. Es recomana notificar-ho a través de carta certificada amb avís de recepció, o entregar-la directament a l’empresari però portant dues copies, una per l’empresa i una per al treballador on l’empresari hagi signat com a rebut amb lloc i data.

La quitança: què s’ha de cobrar encara que la baixa sigui voluntària

Independentment de si hi ha preavís o no, l’empresa està obligada a liquidar tots els imports pendents. La quitança ha d’incloure, com a mínim, el salari dels dies treballats, les vacances generades i no gaudides i, si escau, la part proporcional de les pagues extraordinàries.

Un dels errors més habituals és pensar que les vacances només corresponen si s’ha treballat tot l’any. En realitat, les vacances es generen mensualment, a raó de 2,5 dies per mes treballat.

Exemple pràctic: baixa voluntària amb salari mínim

Una persona inicia la relació laboral l’1 de gener i presenta la baixa voluntària amb efectes 30 de juny. No ha gaudit vacances ni ha fet hores extres, i cobra el salari mínim.

En primer lloc, li correspon el salari íntegre del mes de juny, ja que ha treballat tot el mes.

En segon lloc, pel que fa a les vacances, ha treballat sis mesos complets. A raó de 2,5 dies per mes, ha generat 15 dies de vacances, que s’han de compensar econòmicament a la quitança si no s’han gaudit.

Finalment, si el contracte preveu una paga extraordinària no prorratejada, el treballador té dret a cobrar la part proporcional corresponent als sis mesos treballats. Només si la paga està expressament prorratejada dins del salari mensual no cal incloure aquest concepte.

• Salari juny: 1.431 €
• Vacances no gaudides: 1.431 € ÷ 30 dies = 47,70 € / dia 47,70 € × 15 dies = 715,50€
• Paga extra proporcional: 1.431 € ÷ 12 mesos = 119,25 € / mes 119,25 € × 6 mesos = 715,50€

TOTAL: 2.862,00 € bruts

Una decisió que convé fer amb informació

La baixa voluntària no és una situació excepcional, però tampoc és un simple tràmit. Conèixer els drets i deures que comporta —preavís, excepcions, quitança i desistiment justificat— permet evitar errors que sovint tenen conseqüències econòmiques.

Marxar bé informat no evita tots els conflictes, però sí evita perdre drets pel camí.

Si ets subscriptor/a d’Entrecodis, tens accés a una pàgina exclusiva amb models i plantilles jurídiques pràctiques, pensades per a situacions reals del dia a dia. En relació amb aquest article, hi trobaràs tant el model de baixa voluntària com el model de desistiment justificat, per poder formalitzar correctament la finalització de la relació laboral segons el teu cas concret.

Subscriu-te a Entrecodis per accedir-hi i tenir tots els models a l’abast quan els necessitis.