Quan es parla de residència sense activitat lucrativa a Andorra, sovint es dona per fet que, si una persona té diners al banc i fa anys que viu al país, la renovació de l’autorització està pràcticament garantida. Però una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra demostra que aquesta percepció pot ser errònia.

👉 I el més rellevant: ni els anys de residència, ni els saldos bancaris puntuals, ni el compliment formal dels requisits garanteixen automàticament la renovació.

📌 Un cas real: molts anys a Andorra no sempre són suficients

El cas resolt pel Tribunal Superior (Sentència 010-2025, de 19 de març) afecta una parella que havia residit legalment a Andorra durant més de 18 anys amb una autorització de residència sense activitat lucrativa.

Quan van sol·licitar la renovació del permís —que, per antiguitat, havia de ser per deu anys— el Govern va denegar-la per considerar que no s’havien acreditat mitjans econòmics suficients de manera continuada durant tota la vigència de l’autorització anterior.

⚖️ Els interessats van recórrer la decisió, primer davant el Tribunal de Batlles i després davant el Tribunal Superior, però ambdós òrgans judicials van confirmar el criteri de l’Administració.

🏠 Què és exactament una residència sense activitat lucrativa?

La Llei qualificada d’immigració regula aquesta figura de manera clara.

🔹 Segons l’article 95, es considera resident sense activitat lucrativa la persona estrangera que:

• estableix la seva residència principal i efectiva a Andorra,
• durant almenys 90 dies l’any,
• sense exercir cap activitat laboral o professional al Principat.

Això no significa una inactivitat absoluta. La llei permet: gestionar el propi patrimoni, o exercir funcions d’administrador en societats participades majoritàriament,
sempre que no hi hagi remuneració.

⏳ Quant duren aquestes autoritzacions?

L’article 32 de la Llei estableix un sistema progressiu:

• Autorització inicial: 2 anys
• Primera renovació: 2 anys
• Segona i successives: 3 anys
• A partir de 7 anys (o 5 per a nacionals espanyols, francesos i portuguesos): renovacions de 10 anys

👉 Però totes aquestes renovacions estan condicionades al compliment continuat dels requisits legals.

💰 Inversió, dipòsit… i mitjans econòmics

Un dels pilars de la residència passiva és la inversió en actius andorrans regulada a l’article 96 de la Llei.

📊 Actualment, el titular principal ha d’invertir almenys 600.000 euros en determinats actius (immobles, participacions en societats andorranes, deute públic, assegurances de vida o dipòsits a l’AFA), amb algunes reduccions específiques.

A més, cal dipositar:

• 50.000 € no remunerats a l’Autoritat Financera Andorrana,
• +12.000 € per cada persona a càrrec.

Però més enllà de la inversió, hi ha un requisit que genera molts conflictes pràctics:
👉 acreditar mitjans econòmics suficients per viure a Andorra sense treballar.

⚖️ “Mitjans suficients”: un concepte jurídic indeterminat

La llei no defineix exactament què s’entén per “mitjans econòmics suficients”. Ens trobem davant d’un concepte jurídic indeterminat, és a dir, un concepte obert que requereix interpretació cas per cas.

🧑‍⚖️ Aquesta interpretació correspon, en última instància, als tribunals.

En la pràctica administrativa s’ha utilitzat com a referència el 500 % del salari mínim anual, però la sentència deixa clar que:

❌ No n’hi ha prou amb assolir aquesta xifra en un moment concret.

El Tribunal recorda que la finalitat del requisit econòmic no és merament formal, sinó material:
👉 els diners han de servir realment per viure a Andorra.

🚨 El problema del “saldo immobilitzat”

Aquest és un dels punts més reveladors del cas.

Els demandants tenien dipositats 57.096 € l’any 2012, exactament el 500 % del salari mínim d’aquell exercici.
🔒 Aquesta quantitat no es va moure durant anys.

El Tribunal destaca que aquesta coincidència “al cèntim” apunta al fet que el dipòsit es mantenia únicament per complir formalment el requisit, però no s’utilitzava per cobrir despeses reals de vida al Principat.

Encara més:

• 📈 el 2013, el salari mínim havia pujat, el 500 % ja era superior a la quantitat dipositada, i el dipòsit ja no arribava al llindar,
• 📉 entre 2014 i 2016 el saldo va baixar progressivament fins a situar-se molt per sota del mínim exigit.

❗ Això va portar el Tribunal a concloure que ni tan sols formalment s’havia complert el requisit en alguns exercicis, i que, en qualsevol cas, no s’havia acreditat una capacitat econòmica sostinguda.

🧾 Viure a Andorra implica gastar diners (i demostrar-ho)

La sentència ho diu clarament:

🏠 La sentència és clara: viure a Andorra comporta despeses inevitables —habitatge, subministraments, alimentació, vida quotidiana— i, per tant, els recursos han d’entrar o estar disponibles de manera continuada.

Per tant:

• els recursos han d’entrar o estar disponibles de manera continuada,
• no n’hi ha prou amb un extracte puntual,
• les baixades de saldo han d’anar acompanyades de nous ingressos.

📽️ En paraules senzilles:
la residència passiva no s’acredita amb una fotografia, sinó amb una pel·lícula sencera.

❌ Decisió final: recurs desestimat

El Tribunal Superior desestima el recurs i confirma definitivament la denegació de la renovació de l’autorització de residència sense activitat lucrativa.

Això implica que la decisió és ferma i que els interessats, si volen tornar a residir al Principat sota aquest règim, hauran d’iniciar un nou procediment, amb els requisits vigents i sense conservar l’antiguitat acumulada.

🧠 Reflexió final

Aquesta sentència envia un missatge molt clar:

📌 La residència sense activitat lucrativa no és un dret adquirit, ni tan sols després de molts anys.
📌 És una autorització condicionada al compliment real i continuat dels requisits.

Per a residents, futurs sol·licitants i assessors, la lliçó és evident: complir formalment no sempre és suficient. Cal que els mitjans econòmics siguin reals, utilitzables i coherents amb una vida efectiva al país.

A Entrecodis continuarem analitzant resolucions com aquesta, perquè entendre com interpreten la llei els tribunals és clau per evitar errors amb conseqüències molt reals.

🗣️ Obrim debat

Aquesta sentència fixa criteri sobre un concepte jurídic clau en immigració. Et sembla una interpretació justa? Hauria de prevaldre l’antiguitat del resident o el compliment estricte dels requisits econòmics?

Et llegim als comentaris 👇

I si coneixes un cas real o una situació jurídica que t’agradaria que analitzéssim a Entrecodis —sempre des d’una perspectiva divulgativa i respectuosa amb la confidencialitat—, explica’ns-en els detalls als comentaris o envia’ns un correu.