Molt més que quatre ratlles a terra

Tots ho hem fet algun cop: deixem el cotxe en un aparcament privat, ja sigui per uns minuts o amb un abonament mensual, i pensem que simplement estem “llogant” un tros de ciment. Però, què passa si quan tornem el cotxe té un cop? O si han trencat el vidre per robar a l’interior? És en aquests moments quan ens preguntem: quins drets tinc realment?

Avui a “Entre Codis” analitzem el contracte de garatge, una figura jurídica que fem servir diàriament però que amaga una complexitat fascinant.

1. Què és exactament un contracte de garatge?

Segons el dret andorrà, el contracte de garatge es defineix com un contracte atípic. Això vol dir que no té una llei pròpia que el reguli de dalt a baix (com passa, per exemple, amb el lloguer d’un pis). Ha nascut de les necessitats de la vida moderna i de la voluntat de les persones per adaptar-se a la realitat social actual.

La clau per entendre aquest contracte és que no és una sola cosa, sinó una barreja (un “híbrid”) de tres contractes clàssics:

1. Arrendament de béns immobles: Se’ns cedeix l’ús d’un espai físic (la plaça).
2. Contracte de serveis: El propietari del garatge ha de mantenir les instal·lacions, permetre l’accés, tenir barreres que funcionin, etc.
3. Contracte de dipòsit: I aquí ve la part més important: el propietari té l’obligació de tenir cura i guarda del vehicle estacionat.

2. Característiques clau

Aquest acord té unes notes que el defineixen jurídicament:

• Consensual: Es basa en l’acord de les parts.
• Onerós: Té un preu. Ningú aparca gratis en un garatge privat (normalment).
• Bilateral: Ambdues parts tenen obligacions. Tu pagues, ells vigilen.
• Aformal: No cal signar un document davant de notari perquè existeixi. El simple fet d’entrar i recollir un tiquet o signar un full d’abonament ja posa en marxa la maquinària jurídica.

3. Les obligacions de qui aparca (l’usuari)

Com a usuaris, la nostra part del tracte és força senzilla, però no per això menys important [4]:

• Aparcar on toca: Hem d’utilitzar la plaça assignada i no envair la del veí.
• Pagar el preu: Ja sigui per minuts o per mesos, hem de complir amb la tarifa pactada. Si no paguem, el propietari del garatge podria negar-se a complir la seva part (per exemple, no deixar-nos treure el cotxe) aplicant el que en dret anomenem exceptio non adimpleti contractus.

4. Les obligacions del garatge (el propietari)

Aquí és on el contracte de garatge guanya “múscul” jurídic. El propietari no només ens deixa el lloc, sinó que s’obliga a:

• Entregar l’ús de l’espai i garantir que puguem gaudir-ne pacíficament.
• Fer les reparacions necessàries perquè el garatge sigui segur i funcional.
• Controlar l’accés i la sortida: No tothom pot entrar a fer-hi el que vulgui.
• Vigilar el vehicle: Aquesta és l’obligació estrella. El garatge ha de retornar-nos el cotxe en el mateix estat en què l’hem deixat.

5. La gran pregunta: Qui respon si hi ha danys?

Segur que heu vist algun cop aquell cartell que diu: “L’empresa no es fa responsable dels objectes perduts o dels danys als vehicles”. Doncs bé, tenim una bona notícia: aquest cartell sol ser paper mullat.

El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha estat molt clar: el pacte en virtut del qual el propietari d’un garatge s’exonera de responsabilitat és nul. Per què? Perquè la vigilància és l’essència d’aquest contracte.

A més, en ser un dipòsit pel qual paguem (retribuït), el propietari respon fins i tot de la “culpa levíssima”. Això vol dir que se li exigeix el màxim de diligència. Si el cotxe pateix un dany, la llei presumeix que la culpa és del propietari del garatge. És ell qui haurà de demostrar que va fer tot el possible per evitar el dany si vol deslliurar-se de pagar.

6. Quant dura aquest contracte?

Depèn del que hàgim signat. Normalment és un contracte de tracte successiu (es renova dia a dia o mes a mes).

• Si hem pactat un termini, s’acaba quan arriba la data.
• Si no hi ha data de finalització, qualsevol de les dues parts pot decidir plegar (denúncia unilateral), però sempre avisant amb un temps prudencial segons el principi de la bona fe.

Conclusió

Així que, la pròxima vegada que deixeu el cotxe en un aparcament privat, recordeu que no esteu sols davant del perill. Teniu un contracte de garatge que us protegeix. El propietari no és un simple “arrendador de ciment”, sinó un dipositari que ha de vetllar per la seguretat del vostre vehicle amb el màxim rigor.

Si mai teniu un problema, no us deixeu convèncer pels cartells de “no som responsables”. La llei andorrana i els nostres tribunals estan del vostre costat per garantir que el garatge compleixi la seva part de la feina: guardar i retornar el vostre cotxe sa i estalvi.

Esperem que aquest article us hagi ajudat a entendre una mica millor la normativa que regeixen el nostre dia a dia. Ens veiem la setmana vinent a “Entre Codis”!